“QUAN ABANS DETECTEM LES ALTES CAPACITATS DELS NENS/AS ABANS PODREM DONAR RESPOSTA A LES SEVES NECESSITATS”
Sandra Pedroso Martín psicòloga general sanitària especialista en detecció, valoració i intervenció educativa d’alumnes dotats d’alta capacitat. Treballa des de fa més de 8 anys en ACTEF (Associació d’altes apacitats i talents d’Eivissa i Formentera) una associació sense ànim de lucre formada principalment per famílies amb menors d’altes capacitats d’Eivissa i Formentera. I la missió de la qual és contribuir al desenvolupament integral dels menors dotats amb altes capacitats en l’entorn personal, familiar, educatiu i social, així com al reconeixement dels seus drets.
– A què ens referim quan parlem d’altes capacitats?, Com és un nen/a amb altes capacitats?
Tenir alta capacitat és posseir una forma diferent de sentir, de pensar i d’aprendre.
Els nens/as amb altes capacitats mostren una gran curiositat pel món que els envolta, posseeixen un bon ús del llenguatge, realitzen preguntes reflexives, lògiques i interessants, gran interès per la lectura, els nombres, pensen ràpid, aprenen amb molta facilitat, els agrada estar amb nens més majors, són molt sensibles, molt empàtics, presenten un sentit de la justícia molt elevat i presenten baixa tolerància a la frustració. Però no existeix un patró rígid, per a tenir altes capacitats no és necessari posseir totes les característiques esmentades. Hi ha tantes altes capacitats com persones que les posseeixen pel que el fet de no manifestar tot el conjunt no és motiu per a retardar una valoració.
– Quan es realitza o s’ha de realitzar la valoració?
Si s’han detectat característiques compatibles amb una alta capacitat, el moment és ja. La identificació precoç de les altes capacitats pot evitar problemes posteriors, però no per tenir alta capacitat si no per la seva desatenció. Cap estudi demostra que tenir alta capacitat comporti un major risc de sofrir maltractament, assetjament, tristesa, depressions, portar ulleres o ser un friki. Es tracta de prevenir pel fet d’ajustar, ser d’alta capacitat no implica només ser molt intel·ligent, si no que és una forma diferent d’enfrontar-se a la vida, per la qual cosa necessiten una forma diferent d’integrar, d’acompanyar i d’educar.
– Per què és important una detecció precoç?
Una avaluació precoç permetrà poder acompanyar als nostres fills o alumnes de la millor manera possible, a la seva manera, al seu ritme, amb les seves necessitats. Ningú es planteja que fer una avaluació de dislèxia, de TDAH, d’Asperger és millor fer-la més tard, per què amb les altes capacitats si es té aquesta resistència?
– Com es duu a terme la detecció d’aquests nens/as?
Des del 2015 existeix a Balears un protocol de detecció en els centres educatius, fruit de la recerca i elaboració de l’equip de recerca d’Alta Capacitat de la UIB amb la particularitat que aquest continua sent voluntari. Des d’ACTEF continuem reivindicant que aquest protocol s’apliqui en tots els centres ja que no sols és una bona eina per a detectar sense fer distinció per raó de gènere o classe social, sinó que és una bona eina per a la coeducació i essencial en la detecció de les nenes que d’una altra forma passen desapercebudes sofrint una doble discriminació. Les dades del Ministeri d’Educació per a Balears diuen que estan detectats un 67% de nens i només un 33% de nenes, però això no demostra que hi hagi major percentatge d’homes amb altes capacitats, això només demostra que només s’actua quan ja es deixen veure per alguna problemàtica i són els nens els que les manifesten en edats més primerenques.
D’altra banda, sempre aconsellem als pares que la valoració es faci a través del centre educatiu ja que són ells els que han d’aplicar les mesures necessàries per a l’educació a l’aula, però si aquesta via no arriba i volen fer-la per privat és millor acudir a un professional especialitzat i amb experiència.
– A què es deu que hi hagi detectats més nens que nenes?
El primer de tot es deu al fet que el protocol continua sent voluntari i no tots els centres l’apliquen, el que ho aplica detecta a les nenes, i segon per la meva experiència, es realitzen més valoracions i derivacions a orientació a nens per conductes disruptives, per baix rendiment acadèmic, i és quan es topen amb el concepte d’alta capacitat. Això es deu al fet que els nens manifesten la seva alta capacitat, si no és tractada, amb conductes de crits d’atenció i les nenes per contra no mostren la seva alta capacitat passant desapercebudes, no volen cridar l’atenció, i volen ser una més. Això no confirma que sempre els nens tinguin conductes disruptives i les nenes passin desapercebudes, no es dóna en tots els casos. Pot ser un mite pensar que tots els nens d’altes capacitats presenten conductes disruptives o són problemàtics.
– Existeixen mites relacionats amb les altes capacitats? podries posar exemple?
Sí, existeixen mites sobre les altes capacitats, com per exemple pensar que“sempre treuen bones notes”, això és fals, a vegades el que no els interessa els desmotiva i això fa que no s’esforcin i moltes vegades no treuen les notes que desitgen, i els produeix molt malestar. Un altre dels mites que els afecta moltíssim és pensar “que com treuen males notes ja han perdut la seva condició d’alta capacitat”, això ho veig molt en els primers cursos de secundària, adaptar-se a l’institut i que les seves necessitats acadèmiques s’adaptin a ells/as, poden fer que perdin l’interès per unes certes assignatures o continguts, que es desmotivin, desanimin i fa que se sentin incompresos pels seus pares i professors que arriben a pensar “que és un/a vague/a”, pensar això també és un mite relacionat amb les altes capacitats.
– Què sent una família quan li diuen que el seu fill té altes capacitats?
Una mescla d’emocions. Hi ha famílies que la primera vegada que escolten el terme alta capacitat és en el moment en el qual li donen el resultat de la valoració i els agafa per sorpresa. Famílies que ja tenien sospites i el resultat de la valoració és l’última peça que els faltava en el puzle i senten un gran alleujament.
– És important que els pares li comuniquin al seu fill/al fet que té altes capacitats?
Sí, és molt important perquè en la majoria de les ocasions els estem donant resposta a una diferència que ells intueixen i senten. Moltes vegades se senten incompresos pels seus companys, tenen interessos diferents i saber que tenen altes capacitats els suposa un alliberament, una resposta a les seves preguntes. És importantíssim que els nens/as ho sàpiguen i que se’ls comuniqui d’una manera adequada.
– Quina és la manera adequada de comunicar-li al teu fill/al fet que té altes capacitats?
D’una manera adaptada a la seva edat, amb paraules que puguin comprendre i fins on ells vulguin saber. No cal comunicar-ho com que tinguin un problema, sinó que entengui que és una forma diferent de sentir, d’entendre, de pensar i d’aprendre, que és una característica més d’ells, tan vàlida com qualsevol altra.
– Quines són les necessitats educatives, emocionals, socials i intel·lectuals d’aquests nens/as?
Requereixen d’estils d’aprenentatge adaptats al seu ritme i a la seva manera d’adquirir coneixements. Necessiten un ambient dinàmic i motivador, acceptació i confiança per part de les persones que els envolten.
– Quines funcions duus a terme en ACTEF?
La meva labor consisteix en l’atenció i seguiment de nens, nenes i joves amb altes capacitats tant en l’àmbit psicològic com educatiu. Oferim acolliment, orientació i suport a les famílies, donem formació i orientació a professionals educatius i sanitaris, impulsem la sensibilització de la ciutadania realitzant jornades, participo posant els meus coneixements donats per la meva experiència com a ponent i la sensibilització cap a tot el que té a veure amb el treball emocional i la importància de comprendre la manera de sentir d’aquests nens i nenes . En definitiva, la meva labor consisteix en donar resposta a les necessitats del nen/a amb altes capacitats en els entorns on es desenvolupa.
– Quines necessitats tenen les famílies?
Necessiten un gran suport i orientació en molt dels aspectes de l’educació dels seus fills. Per tant consideren que és necessària una valoració no sols per als professors, si no per a ells mateixos, perquè suposa començar a tenir respostes,
Que puguin donar nom al que li succeeix al seu fill, per a comprendre i tractar conseqüentment a les seves peculiaritats.
Necessiten el suport de les institucions educatives, poder parlar de les característiques dels seus fills sense haver de justificar-se, sense parer que estan sol·licitant un favor.
Necessiten que igual que altres pares parlen dels assoliments esportius dels seus fills i estar bé vist per la societat, ells, no haver d’estar amagant les peculiaritats dels seus fills per ser etiquetats de pretensiosos i creguts.
– Què troba una família en ACTEF?
Les famílies arriben a l’associació amb vergonya, amb moltes inquietuds i preguntes, a vegades després d’haver tocat moltes portes sense trobar respostes, i veient com a dia a dia la tristesa dels seus fills va augmentant i cada vegada senten més desmotivació cap a l’aprenentatge.
El primer que es troben és un ambient amable on se’ls entenen, on es poden expressar. En definitiva, des d’ACTEF se’ls dóna resposta a les necessitats del nen/a amb altes capacitats en els entorns on es desenvolupa.
Totes aquestes accions d’ACTEF es duen a terme gràcies a la col·laboració d’entitats com el Consell Insular d´Eivissa, el Consell de Formentera i els Ajuntaments de Santa Eulàlia, Sant Josep i Eivissa, i algunes entitats privades com a Fundació Guillem Cifre, Fundació Abel Matutes, Fundació Vilas i altres aportacions privades com la Clínica Elena Roselló, i Restaurant Ca Jaume o Ca Jaume Beach entre altres.
Per a contactar amb ACTEF: correu info@actef.es i en la web www.actef.es